L'ORDRE NATURAL

Tots els éssers vius tenen un comportament que respon a la seva naturalesa, es a dir un comportament instintiu propi segons cada espècie, sent el que ens caracteritza als humans el fet de ser socials.

El primer àmbit en el qual es troba la persona és la família i posteriorment el municipi, poble o vila. Antigament fou la tribu, tot i que si observem els pobles indígenes veurem que encara perduren els àmbits tribals i mai trobarem una persona deslligada de la tribu.

Però aquest sentit tribal o per dir-ho de manera més actual, aquest sentit de comunitat s’està perdent. Aquesta pèrdua del sentit de comunitat és entre d’altres coses un dels motius que fa que molta gent estigui sola. L’home inconscientment busca aquest grup de persones en el qual es troba integrat, on sense perdre la seva pròpia individualitat ell és el grup i el grup és ell. O sigui, la comunitat no és res sense la suma dels seus individus i l’individu no és res sense la comunitat. Es per això, per aquesta naturalesa social, que les persones tenim tendència a l’associacionisme de tot tipus.

Varis són els factors que han dut a la soledat a molta gent, però entre d’altres trobem principalment la pèrdua d’un projecte comú amb les persones que ens envolten, doncs fins i tot les zones rurals on hi ha nuclis de població reduïda, moltes persones se senten soles, perquè cadascú mira per si mateix sense importar-li gaire el que li passi a l’altre. A més, molts pobles són vertaders nius de xafarderies i enveges.

A nivell de grans poblacions, el trencament del sentit de comunitat i per tant la soledat de molta gent ho han propiciat les grans massificacions urbanes, les pèrdues de consciències nacionals, les massives mescles racials i ètniques dins d’un mateix espai geogràfic, les profundes diferencies ideològiques, socials i religioses, i el tipus de sistema actual, materialista i consumista que procura per aquests medis i d’altres fomentar l’individualitat.

Tot això provoca l’home solitari, envoltat de gent però gent amb la qual no té cap lligam. Això és l’home modern i segons totes les tendències que es poden observar cada vegada hi haurà més d’aquestes situacions.

El que ha sigut l’orde natural de la persona, el seu paper en aquesta vida, està sent alterat. Degut a moltes idees i actituds diverses com ara el liberalisme, l’individualisme, l’igualitarisme, la promiscuïtat i llibertat sexual, el trencament de les normes d’urbanitat i de les tradicions, l’enfrontament generacional, la set de consum, i l’aburgesament en tots els àmbits, la difusió com a normal de lo degradant, de poc gust, vulgar i extravagant, etc... han anat creant canvis d’hàbits i de costums en les nostres poblacions, així com la creació de persones infantils, immadures i asocials.

Cadascú te el seu paper natural. Els infants, els joves, els adults i els avis i tots entrellaçats entre ells. Les persones som com l’anella d’una cadena; heretem uns costums, unes tradicions, una cultura, una llengua, uns hàbits, una terra, unes propietats, una espiritualitat i idiosincràsia pròpia de l’ètnia a la que pertanyem i una línia racial dels nostres pares, avis i avantpassats. I ho treballem, cultivem i mantenim per poder-ho transmetre als nostres fills millor de com ho hem heretat. Però avui aquesta cadena l’estan trencant.

Els nens pel seu bon desenvolupament han de créixer en una família estable de mare i pare, on existeix estimació i respecte. Ara cada vegada són més les famílies trencades entre separacions, divorcis, mares solteres, parelles homosexuals, etc...

Els avis són fonamentals en l’estructura familiar, són sobretot per als més menuts, un reflex viu de la serenitat, de la saviesa i de l’experiència, de les tradicions i costums del seu poble i de la seva ètnia.

I aquí ens trobem amb un altre símptoma de malaltia de la nostra civilització. Per primera vegada ens han arribat a destorbar els avis, els apartem de nosaltres posant-los en residències i privem als nostres fills d’una de les millors relacions, la del avi/a-net/a. Però què hem de fer amuntegats en les ciutats i en pisos de 80 metres quadrats de mitjana amb dos o tres habitacions, una per el matrimoni i una o dues per als dos fills que tindrem com a molt? Què hem de fer amb els nostres avis si materialment no tenim espai? I si volem tenir més fills? S’ha deixat de recolzar la formació de les famílies. La noia sempre ha cercat un noi que pugui ser bon pare de família i ell una noia que sigui una bona mare de família i tot això amb una atracció física natural. Però actualment, en que s’han de fixar molts dels nostres joves(no tots afortunadament) a les 5 de la matinada del dissabte, carregats d’alcohol o pastilles? Tot es fantasia, il·lusió, bombolles de sabó que quan exploten es queden astorats. Un món virtual que “Matrix” ha preparat i programat pels nostres joves, de llums de color, música estrident, gas a fons i “a viure que són dos dies”. Elles vivint de castells en l’aire i ells atribolats de sexe a totes hores és l’únic que busquen. I així és molt difícil que criem famílies estables i per tant continuïtat amb la nostra herència sanguínia..

Una persona sense família és una persona desestructurada. Estan minvant els fonaments de les famílies i si les famílies cauen, la civilització s’ensorra, doncs les famílies són els pilars de les comunitats.

 

Movimiento Social Republicano (MSR)